Marc Clotet, un
jugador professional de tennis de taula que ha apostat per exercir d'entrenador
i ha començat a fer-ho a la ciutat on va néixer.
 |
| Marc Clotet (2019) |
Manolo Muriel ENTREVISTA MARC CLOTET
—Lloc i data de naixement?
—Terrassa
(Barcelona), el 15 de febrer de 1981.
—Com vas descobrir el tennis de taula?
—Pel meu germà
gran, jo anava amb els nostres pares a veure’l jugar a l’EPIC Casino i em va
agradar.
—Quan vas començar i quins van ser els teus primers instructors?
–Vaig començar als
9 anys a l’EPIC Casino de Terrassa i els entrenadors eren Flora Khasanova i
altres seus ajudants.
—Vas encaixar bé les primeres lliçons, vas tenir algun petit problema en l'ensenyament o tot va anar sobre rodes?
—Era un noi mogut
i una mica rebel, però segur que alguna lliçó vaig aprendre, ha, ha!
—Va ser el tennis de taula la teva primera experiència esportiva?
—No, abans havia
fet taekwondo i natació.
—Quin va ser el teu primer compromís competitiu, quina conclusió en vas treure, com acceptaves els resultats?
—Jugava la lliga d’alevins,
m'agradava competir, encara que no encaixava bé les derrotes.
—Quina va ser la competició on vas rebre el primer trofeu, quina edat tenies, com van reaccionar els teus pares o tutors, et va donar confiança?
—El primer
torneig que vaig guanyar va ser el torneig local de Nadal del club, devia tenir
uns 9 o 10 anys i, com qualsevol nen, vaig sentir una gran il·lusió al guanyar
alguna cosa.
—Com es va desenvolupar la teva carrera en categories inferiors, des d’aleví fins a sub 21/23. En quins clubs vas jugar?
—Vaig començar a
l'EPIC Casino de Terrassa, a infantil 2 vaig anar a jugar amb el CTT Vilanova. A
la categoria juvenil, vaig anar al CTT Sant Vicenç 83 fins a sub-21. Als 18 o 19
anys, ja vaig jugar a la màxima categoria espanyola. Després, per ordre, he
jugat als clubs Tona-Seva (a Divisió d'Honor), CAI Santiago, TM Defense-La
Palma (de les Illes Canàries), CTT Ripollet, CER L'Escala, CTM Boadilla i,
actualment, CTT Badalona (a Divisió d’Honor).
 |
| Marc Clotet (2006) |
—Quina va ser la
teva millor classificació infantil en l’àmbit català i espanyol?
—Que jo recordi,
vuitens de final en un Campionat d’Espanya Infantil a Piedras Blancas. A un Campionat
de Catalunya de Clubs, quarts de final en individual i semifinalista en dobles.
—I quina la juvenil, etc?
—A juvenil, 2n
d'Espanya per equips i quart en individual. A Sub-21, 3r d’Espanya en individual,
2n en el top 12 i, a destacar, 1r del rànquing estatal. En categoria absoluta,
el meu major assoliment va ser arribar a quarts de final en individual, i ser
3r de dobles al Campionat d'Espanya. De Catalunya, ser subcampió absolut, arribar
a tres semifinals, ser subcampió per equips i campió en dobles dos cops.
—Amb quins companys teus t’has sentit més proper durant la teva trajectòria?
—Des de petit, a
l'EPIC Casino, amb Ramon Mampel. Vam començar junts. I també amb Jordi
Bacarisas, José Luis Andrade, Rafa Monzó, Manolo García, Jordi Piella, Miquel
Arnau, Ferran Brugada, Dani Torres, Pere Navarro, Joan Masip, etc.
—Vas assolir la internacionalitat?
—Amb la Selecció
Catalana vaig anar a diversos tornejos internacionals. Amb l'Espanyola, no.
—Quina sensació et va produir el primer partit davant un jugador estranger, recordes el nom i la competició?
—Recordo haver
jugar quan era juvenil contra Ahmed Wahab, que en aquell moment jugava amb l’RC
Priego de Córdoba TM, fent equip amb Carlos Machado i un romanès, a la lliga de
la Superdivisió espanyola, i vaig tenir molt bones sensacions ja que vaig estar
a punt de guanyar el partit, es jugava a 21 punts i vaig quedar 21-19 en el
tercer set.
—Amb quin equip vas debutar en categoria absoluta i per quants vas passar en la teva carrera esportiva? Tens records especials d'alguns d'ells?
—Abans, als 22
anys ja eres de la categoria absoluta, només hi havia la categoria sub-21. Crec
que als 22 anys ja jugava a la Divisió d’Honor amb el Tona-Seva. Vaig començar
a l'EPIC Casino de Terrassa, CTT Vilanova, Sant Vicenç 83, CTT Tona-Seva, Cai
Santiago, CTM Defense-La Palma, CTT Ripollet, CER L'Escala, CTM Boadilla i,
actualment, amb el CTT Badalona, a la Divisió
d’Honor. De cada un d'ells tinc grans records, sobretot del CER L'Escala, on vaig
ser deu anys, vuit del quals jugant a la Superdivisió.
 |
| Marc Clotet al centre del grup |
—Quina va ser la teva millor temporada per equips a la Lliga?
—Una de les
millors va ser a la Divisió d'Honor amb el CTM La Palma. No vam perdre ni un
sol partit a la fase regular durant dos anys seguits. Crec que cap club ho ha
aconseguit. També destacaria un any a la lliga de Superdivisió amb el CER L’Escala,
en què vaig jugar amb un equip integrat per tres catalans (Clotet, Mampel i
Brugada). Vam aconseguir una permanència destacada a la Lliga i vam quedar a
les portes d’aconseguir una medalla en
el Campionat d'Espanya per equips, a Pontevedra.
—Has jugat a totes les divisions?
—Sí, he jugat des
les categories inferiors quan era petit fins a arribar a la Superdivisió.
—Quin material utilitzes habitualment?
—Fusta Butterfly
Innerforce ALC i Gomes Butterfly Tenergi 05 a la dreta i Tenergi 64 al revés.
—Tens espònsor?
—Actualment, no.
—Quantes hores setmanals sols entrenar?
—Ara ja no puc
entrenar tant, ja que em dedico més a fer d'entrenador al CTT Els Amics de
Terrassa, entreno el que puc.
—Quins records et porta haver jugat alguns anys al CTM Defense-La Palma al costat del teu inseparable company, ara entrenador al CAR de Sant Cugat, Ramon Mampel?
—Per a mi, van
ser uns anys inoblidables, era la primera vegada que sortia a viure fora de
Terrassa i en tinc molt bons records, sobretot quan vam aconseguir l'ascens a la
Superdivisió del club, i justament va ser el primer esport de La Palma que va
tenir un equip en una màxima categoria. Aconseguir-ho, juntament amb el meu
company i gran amic Ramon Mampel, va ser un gran orgull.
—Quines són els jugadores i jugadores que prefereixes en l’àmbit mundial?
—El mític Jan-Ove
Waldner, per a mi el millor de la història.
—Quina va ser la victòria o victòries individuals més important de la teva carrera?
—Doncs la
victòria en la fase d'ascens a la Superdivisió amb el CAI Santiago, a Saragossa,
contra el gran Alfredo Carneros; i, a la Lliga de la Superdivisió, les
victòries sobre Enio Mendes i Diogo Carvalho.
—Treballes en una altra activitat al marge del tennis de taula?
—Sí, de monitor
de menjador en escoles. En tornar de La Palma vaig començar a treballar de
monitor, perquè es pot compaginar l’horari amb el de l’entrenament.
—Penses dedicar-te a entrenar quan deixis de competir?
—Ja he començat la
tasca d'entrenador principal al club CTT Els Amics de Terrassa, amb un gran
projecte al davant.
—Què ha estat lo millor que t’ha passat en tennis de taula i lo pitjor?
—Lo millor les
amistats per tot el país que fas amb aquest esport. Lo pitjor superar les
derrotes després d'un llarg viatge, ha, ha!
—Tens alguna o diverses persones a qui agrair que t’ajudessin en moments claus de la teva carrera esportiva?
—Marcel Sacasas, llavors
entrenador del Centre de Tecnificació de Reina Elisenda, a la meva època
d'infantil-juvenil, em va ajudar molt. En categoria absoluta vaig aprendre
moltíssim de Peter Engel, entrenador del CAR on jo entrenava. I, sobretot, els
companys que he tingut durant tota la meva trajectòria esportiva.
—Bé, doncs, les meves preguntes s’han acabat, fes-te’n tu mateix una, si et ve de gust, i també digues adeu als teus amics i als aficionats que, sens dubte, t'hauran seguit pels diferents clubs per on has passat.
—Vull acabar manifestant
el meu agraïment a totes les persones que m'han donat suport i ajudat en la
meva trajectòria esportiva... i a tu, Manolo, per fer aquestes grans entrevistes
que llegim tots els aficionats a aquest magnífic esport. Gràcies!
