LA PRÀCTICA ESPORTIVA A LES EMPRESES DURANT EL FRANQUISME
Si ens fixem en el cas del foment de les
activitats esportives que es va produir a la fàbrica Talleres Agut de Terrassa,
impulsat des de la mateixa propietat de la empresa —des de mitjan la dècada de
1940, amb la creació de l'equip de futbol CD Agut—, un no pot deixar de pensar
que potser Joaquim Agut (1905-2000) va ser una persona amb una visió avançada
al seu temps... o que com que era un empresari
d'origen obrer tenia una visió diferent sobre la forma de tractar els
treballadors de la seva empresa.
Álvaro Rodríguez, estudiós de les relacions entre l'esport i la societat urbana, a El deporte en la construcción del espacio social (2008), indica que no és fins al començament de la dècada de 1960 que el desenvolupament econòmic impulsat pel Plan Nacional de Estabilización Económica i l'arribada de la televisió a les llars van permetre que l'esport es convertís alhora en un espectacle massiu i en una pràctica habitual a la vida quotidiana de les noves generacions, fet que va coincidir amb la comprensió per part Franquisme de la conveniència de tenir presència i assolir triomfs esportius a l'àmbit internacional, tant per aconseguir un sentiment d'orgull nacional com per afavorir la integració de l'Estat en el Bloc Capitalista Occidental.
Així —segons es desprèn del seu text—, l'Estat va anar arraconant el foment preferent de l'excursionisme i la gimnàstica, activitats molt vinculades al falangisme i les forces armades, per afavorir la pràctica dels esports competitius. Les escoles religioses i les grans factories van assumir un gran protagonisme en aquesta deriva amb la creació d'equips de diverses disciplines que participaven en competicions interescolars i interempresarials. Així s'incentivava el sentiment de pertinença a una escola integrada dins una determinada congregació o a una gran empresa, en detriment d'una identitat vinculada a un barri o a una classe social determinats.
Potser haurem de pensar que a Terrassa —no sé si a cap altra de les grans ciutats catalanes— hi havia característiques que s'escapen als perfils que presenta Álvaro Rodríguez com a tardofranquistes o, més aviat, que sempre hi ha excepcions als paradigmes d'una època determinada. A més del cas de les activitats esportives socials desenvolupades a Talleres Agut —que no eren una excepció en el món empresarial—, a Terrassa també hi ha altres peculiaritats que s'allunyen d'allò que sosté Álvaro Rodríguez. Per exemple, l'actitud de la delegació local d'Educación y Descanso que, des dels primers anys de la postguerra, va anar abduint diverses entitats esportives, promogudes per la societat civil, i les va integrar en el seu si; o bé presentava a certes competicions com a equips propis els formats per seleccions de jugadors d'aquestes entitats esportives alienes. O la iniciativa d'un empresari, Agustí Vilar, que ja abans de 1936 va crear unes instal·lacions esportives privades —piscina, frontó i pista poliesportiva— a les quals s'accedia amb el pagament d'una entrada i que a més es llogaven o arrendaven a clubs o equips esportius, principalment al Club Natació Terrassa.
ELS INICIS DE LA PRÀCTICA DEL TENNIS DE TAULA A L'AGUT
L'empresa Talleres Agut va fomentar en el transcurs de tres dècades la pràctica d'una àmplia sèrie d'activitat esportives i de competició: futbol, bàsquet, tir de saló, tir amb arc, escacs, dòmino, gimcana (automòbils, motos, escúters, bicicletes), futbolí, tir de corda, pesca, atletisme (carreres de velocitat, llançaments i salts), handbol...
En el cas del tennis de taula l'origen de la seva pràctica a Talleres Agut es remunta al febrer de 1940 quan, amb motiu del desè aniversari de la creació de l'empresa, els directius van organitzar una excursió col·lectiva a Núria. En el número 6 de la revista Chispas de Talleres Agut, corresponent a l'abril de 1950, sota l'epígraf «Tenis de Mesa», hi ha una crònica d'aquesta sortida de la qual extraiem aquests fragments: «Visto lo animada que estuvo durante dos días de permanencia en Nuria la sala y mesa de pin-pon [sic] del Hotel, se llegó a la conclusión de llevar a cabo un Campeonato con dos premios (copas), que a la primera insinuación ofrendó la empresa [...]. La mesa de pin-pon [sic] fue cedida por los Jóvenes de Acción Católica de San Pedro, y las palas con las pelotas necesarias nos fueron compradas por el señor Agut».
Aquest primer campionat o torneig social es va celebrar el divendres 31 de març i el dissabte 1 d'abril, i durant les tres setmanes anteriors es van aprofitar de manera voluntària els dissabtes a la tarda i els migdies de dilluns a divendres per fer entrenaments.
Van participar quinze jugadors: Ramon Agut, Miquel Aunós, Luis Castán, José Catena, Àngel Cos, Francisco Domingo, Antonio Iborra, Ponç Marquès, Emilio Márquez, Jaume Nat, Pere Peregrina, José Quintana i José Soler. La final la van jugar Àngel Cos i Francisco Domingo, i la va guanyar el segon, que, a més, era el més jove dels participants.
En els anys immediatament posteriors, ja amb una taula pròpia, el CD Agut comptava amb prop d'una trentena de palistes que jugaven en dues categories d'una lliga pròpia —en un principi van haver-hi fins i tot tres categories—, però que també jugaven amistosos contra equips locals (Centre Parroquial Sant Pere) o d'altres empreses terrassenques (com La Constructora Electromecánica i l'Empresa Francisco Boladeras); i en campionats locals, com el de 1951 en què van intervenir deu equips terrassencs i en què el CD Agut es va classificar en setena posició.
LES COMPETICIONS DE LA FESTIVITAT DE SANT ELOI
A l'Agut es va convertir en un costum l'organització d'un gran esdeveniment esportiu i cultural al voltant de la festivitat de Sant Eloi, patró dels metal·lúrgics i altres gremis afins.
Pel que fa al campionat o torneig social de tennis de taula, al que es va celebrar l'any 1954 es van inscriure 16 jugadors: Josep Barceló, Salvador Bernet, Pascual Cánovas, Francisco Domingo, Josep Garrigós, [?] Giménez, Domingo Gracia, Emili Gros, Antonio Iborra, José Lao, Emilio Márquez, Germán Navarro, Sebastià Tamarit, Manuel Tomàs, Emili Tost i Constantino Utiel. La final la van jugar Domingo Gracia i Emili Tost, i la va guanyar el segon.
Les finals dels anys 1956, 1958, 1959, 1960, 1961, 1963, 1966, 1967 i 1971 les van disputar les parelles Eduard Agut Sanz i Josep Monroig Vergés, Eduard Agut Sanz i Ángel Cos, Àngel Cos i Joan Abad, Joan Abad i Àngel Cos, Carlos Cañizares i Àngel Cos, Martí Ferran i Àngel Datzira, Isidre Bou i José Frauca, José Frauca i Ramon Argemí, Ramon Argemí i Enrique Moreno. Es van proclamar campions els esmentats en primer lloc de cada final.
El 1964 el torneig va comptar amb dues categories. La final en Categoria A la van disputar Jaume Flotats i José Frauca, i es va proclamar vencedor el segon; i en la Categoria B es van enfrontar Sebastià Bartrolí i Salvador Bernet , i es va proclamar-se vencedor el primer.
La final de 1965 —en què el torneig es va jugar per parelles— la va guanyar l'equip format per Josep Riba i Manuel Pérez, que es va enfrontar a l'integrat per Jaume Flotats i Hilario de Dios.
Totes aquestes dades —i les que es trobaran a la resta d'aquest article— estan extretes de la revista Chispas de Talleres Agut —que a partir del número 33, corresponent al gener de 1959 es va titular simplement Chispas Agut—de la que es van publicar noranta-quatre números entre el desembre de 1948 i el desembre de 1976. A les seves pàgines, a alguns anys concrets, no es troba informació sobre els esdeveniments esportius relacionats amb cada festivitat de Sant Eloi. Caldria esbrinar si això és perquè de vegades no tenien cabuda per manca d'espai o perquè, fet improbable, no es celebressin.
ALTRES TORNEIGS I COMPETICIONS
Álvaro Rodríguez, estudiós de les relacions entre l'esport i la societat urbana, a El deporte en la construcción del espacio social (2008), indica que no és fins al començament de la dècada de 1960 que el desenvolupament econòmic impulsat pel Plan Nacional de Estabilización Económica i l'arribada de la televisió a les llars van permetre que l'esport es convertís alhora en un espectacle massiu i en una pràctica habitual a la vida quotidiana de les noves generacions, fet que va coincidir amb la comprensió per part Franquisme de la conveniència de tenir presència i assolir triomfs esportius a l'àmbit internacional, tant per aconseguir un sentiment d'orgull nacional com per afavorir la integració de l'Estat en el Bloc Capitalista Occidental.
Així —segons es desprèn del seu text—, l'Estat va anar arraconant el foment preferent de l'excursionisme i la gimnàstica, activitats molt vinculades al falangisme i les forces armades, per afavorir la pràctica dels esports competitius. Les escoles religioses i les grans factories van assumir un gran protagonisme en aquesta deriva amb la creació d'equips de diverses disciplines que participaven en competicions interescolars i interempresarials. Així s'incentivava el sentiment de pertinença a una escola integrada dins una determinada congregació o a una gran empresa, en detriment d'una identitat vinculada a un barri o a una classe social determinats.
Potser haurem de pensar que a Terrassa —no sé si a cap altra de les grans ciutats catalanes— hi havia característiques que s'escapen als perfils que presenta Álvaro Rodríguez com a tardofranquistes o, més aviat, que sempre hi ha excepcions als paradigmes d'una època determinada. A més del cas de les activitats esportives socials desenvolupades a Talleres Agut —que no eren una excepció en el món empresarial—, a Terrassa també hi ha altres peculiaritats que s'allunyen d'allò que sosté Álvaro Rodríguez. Per exemple, l'actitud de la delegació local d'Educación y Descanso que, des dels primers anys de la postguerra, va anar abduint diverses entitats esportives, promogudes per la societat civil, i les va integrar en el seu si; o bé presentava a certes competicions com a equips propis els formats per seleccions de jugadors d'aquestes entitats esportives alienes. O la iniciativa d'un empresari, Agustí Vilar, que ja abans de 1936 va crear unes instal·lacions esportives privades —piscina, frontó i pista poliesportiva— a les quals s'accedia amb el pagament d'una entrada i que a més es llogaven o arrendaven a clubs o equips esportius, principalment al Club Natació Terrassa.
ELS INICIS DE LA PRÀCTICA DEL TENNIS DE TAULA A L'AGUT
L'empresa Talleres Agut va fomentar en el transcurs de tres dècades la pràctica d'una àmplia sèrie d'activitat esportives i de competició: futbol, bàsquet, tir de saló, tir amb arc, escacs, dòmino, gimcana (automòbils, motos, escúters, bicicletes), futbolí, tir de corda, pesca, atletisme (carreres de velocitat, llançaments i salts), handbol...
En el cas del tennis de taula l'origen de la seva pràctica a Talleres Agut es remunta al febrer de 1940 quan, amb motiu del desè aniversari de la creació de l'empresa, els directius van organitzar una excursió col·lectiva a Núria. En el número 6 de la revista Chispas de Talleres Agut, corresponent a l'abril de 1950, sota l'epígraf «Tenis de Mesa», hi ha una crònica d'aquesta sortida de la qual extraiem aquests fragments: «Visto lo animada que estuvo durante dos días de permanencia en Nuria la sala y mesa de pin-pon [sic] del Hotel, se llegó a la conclusión de llevar a cabo un Campeonato con dos premios (copas), que a la primera insinuación ofrendó la empresa [...]. La mesa de pin-pon [sic] fue cedida por los Jóvenes de Acción Católica de San Pedro, y las palas con las pelotas necesarias nos fueron compradas por el señor Agut».
Aquest primer campionat o torneig social es va celebrar el divendres 31 de març i el dissabte 1 d'abril, i durant les tres setmanes anteriors es van aprofitar de manera voluntària els dissabtes a la tarda i els migdies de dilluns a divendres per fer entrenaments.
Van participar quinze jugadors: Ramon Agut, Miquel Aunós, Luis Castán, José Catena, Àngel Cos, Francisco Domingo, Antonio Iborra, Ponç Marquès, Emilio Márquez, Jaume Nat, Pere Peregrina, José Quintana i José Soler. La final la van jugar Àngel Cos i Francisco Domingo, i la va guanyar el segon, que, a més, era el més jove dels participants.
 |
FRANCISCO DOMINGO, CAMPIÓ EL 1950
|
 |
FRANCISCO DOMINGO, CAMPIÓ AL PRIMER
TORNEIG SOCIAL DE L'AGUT, CELEBRAT EL 1950
|
En els anys immediatament posteriors, ja amb una taula pròpia, el CD Agut comptava amb prop d'una trentena de palistes que jugaven en dues categories d'una lliga pròpia —en un principi van haver-hi fins i tot tres categories—, però que també jugaven amistosos contra equips locals (Centre Parroquial Sant Pere) o d'altres empreses terrassenques (com La Constructora Electromecánica i l'Empresa Francisco Boladeras); i en campionats locals, com el de 1951 en què van intervenir deu equips terrassencs i en què el CD Agut es va classificar en setena posició.
LES COMPETICIONS DE LA FESTIVITAT DE SANT ELOI
A l'Agut es va convertir en un costum l'organització d'un gran esdeveniment esportiu i cultural al voltant de la festivitat de Sant Eloi, patró dels metal·lúrgics i altres gremis afins.
Pel que fa al campionat o torneig social de tennis de taula, al que es va celebrar l'any 1954 es van inscriure 16 jugadors: Josep Barceló, Salvador Bernet, Pascual Cánovas, Francisco Domingo, Josep Garrigós, [?] Giménez, Domingo Gracia, Emili Gros, Antonio Iborra, José Lao, Emilio Márquez, Germán Navarro, Sebastià Tamarit, Manuel Tomàs, Emili Tost i Constantino Utiel. La final la van jugar Domingo Gracia i Emili Tost, i la va guanyar el segon.
Les finals dels anys 1956, 1958, 1959, 1960, 1961, 1963, 1966, 1967 i 1971 les van disputar les parelles Eduard Agut Sanz i Josep Monroig Vergés, Eduard Agut Sanz i Ángel Cos, Àngel Cos i Joan Abad, Joan Abad i Àngel Cos, Carlos Cañizares i Àngel Cos, Martí Ferran i Àngel Datzira, Isidre Bou i José Frauca, José Frauca i Ramon Argemí, Ramon Argemí i Enrique Moreno. Es van proclamar campions els esmentats en primer lloc de cada final.
El 1964 el torneig va comptar amb dues categories. La final en Categoria A la van disputar Jaume Flotats i José Frauca, i es va proclamar vencedor el segon; i en la Categoria B es van enfrontar Sebastià Bartrolí i Salvador Bernet , i es va proclamar-se vencedor el primer.
La final de 1965 —en què el torneig es va jugar per parelles— la va guanyar l'equip format per Josep Riba i Manuel Pérez, que es va enfrontar a l'integrat per Jaume Flotats i Hilario de Dios.
 |
EDUARD AGUT, CAMPIÓ DEL TORNEIG SOCIAL DE L'AGUT CELEBRAT EL 1956
|
Totes aquestes dades —i les que es trobaran a la resta d'aquest article— estan extretes de la revista Chispas de Talleres Agut —que a partir del número 33, corresponent al gener de 1959 es va titular simplement Chispas Agut—de la que es van publicar noranta-quatre números entre el desembre de 1948 i el desembre de 1976. A les seves pàgines, a alguns anys concrets, no es troba informació sobre els esdeveniments esportius relacionats amb cada festivitat de Sant Eloi. Caldria esbrinar si això és perquè de vegades no tenien cabuda per manca d'espai o perquè, fet improbable, no es celebressin.
ALTRES TORNEIGS I COMPETICIONS
Al número 52 de Chispas Agut, corresponent al maig de 1963, sota l'epígraf «Tenis de Mesa», hi ha una petita crònica d'un campionat celebrat a les «Viviendas» —es a dir, als blocs d'habitatges construïts per la empresa per als seus treballadors a inici de la dècada de 1960— en què van participar deu jugadors i que va guanyar Jaume Flotats. Alhora s'anuncia la celebració d'un torneig per a quan se celebri la Festa Major del grup d'habitatges.
A inicis de 1964, l'EPIC va organitzar un campionat local per a equips de jugadors no federats. Entre altres equips hi van participar els representats del Centre Parroquial de Sant Pere, l'EPIC i l'Atlètic Terrassa HC. El CD Agut es va inscriure amb un equip format per Àngel Datzira, Martí Ferran, Jaume Flotats i Josep Riba.
Al número 63 de Chispas Agut, corresponent a l'octubre de 1965, es recullen els resultats del campionat celebrat amb motiu de la Festa Major dels blocs d'habitatges. La final en Categoria A la van disputar Jaume Flotats i José Frauca, i es va proclamar vencedor el segon; i en la Categoria B es van enfrontar Francesc Bach i Salvador Bernet, i es va proclamar vencedor el primer.
També es dona notícia de propera celebració del I Trofeo Presidente per a juvenils no federats organitzat pel Club Sant Jordi, adscrit al Centre Parroquial de Sant Pere, en què el CD Agut serà representat per Albert Marquès Marcet, Francesc Bach Aynés, Valentí Cobo Macià, Josep Agut Rosique i Julià Adell Cortada. En aquest torneig, a més del CD Agut, van participar el Sant Jordi «A», el Sant Jordi «B», el San José «A», el San José «B», l'SP Terrassa, el San Cristóbal i l'EPIC.
En la mateixa publicació es fa referència al I Trofeo Agut de tennis de taula per a equips de jugadors no federats, jugat en format de lliga i en dos grups. Els equips participants van ser Centre Parroquial de Sant Pere, l'Atlètic Terrassa HC, el CD Terrassa Hockey, el Centre Excursionista, l'EPIC, el Centre Parroquial de la Santa Creu, el Centro Parroquial San Cristóbal, DOSA, CD Agut «A» i CD Agut «B».
El CD Agut «A» estava format per Martí Ferran, Jaume Flotats, José Frauca i Josep Riba, i el CD Agut «B» per Ramon Anglerill, Francesc Bach, Sebastià Bartrolí, Salvador Bernet i Àngel Datzira.
Al número següent de la revista, el 64, corresponent al desembre de 1965, es van publicar les classificacions finals d'aquest Trofeu: el CD Terrassa Hockey es va classificar el primer del Grup A i el CP de la Santa Creu el primer del Grup B. Per establir els equips campió i subcampió absoluts es van enfrontar el campió de cada grup amb el segon classificat de l'altre. El CD Agut «A» va guanyar el CP de la Santa Creu i el CD Terrassa Hockey va derrotar el CD Agut «B». A la final entre els dos guanyadors de l'eliminatòria va assolir el triomf el CD Terrassa Hockey.
 |
JOAQUIM AGUT LLIURA UNA COPA A L'EQUIP CAMPIÓ DEL I TORNEIG AGUT CELEBRAT EL 1965, EL CD TERRASSA HOCKEY
|
L'any 1968 es va celebrar una confrontació en tres modalitats esportives (futbol, tennis de taula i escacs) entre els equips del CD Agut i els de l'empresa Neyrpic, de Corbella de Llobregat, amb victòria dels terrassencs en les dues primeres disciplines i un empat en la tercera.
Després d'aquesta data no es troben més notícies sobre activitats relacionades amb la pràctica del tennis de taula a Talleres Agut, o a Agut SA, com va començar a dir-se a partir de cert moment.
La secció de futbol del CD Agut va desaparèixer el 1980 després del conflicte laboral i les dificultats econòmiques patides per l'empresa almenys des de 1977. Es de suposar que les altres seccions del club van anar desapareixent amb anterioritat tant pels canvis en les formes de viure la quotidianitat com per la pèrdua de l'ambient familiar de que s'havia gaudit en èpoques anteriors dins la fàbrica.
Després d'aquesta data no es troben més notícies sobre activitats relacionades amb la pràctica del tennis de taula a Talleres Agut, o a Agut SA, com va començar a dir-se a partir de cert moment.
La secció de futbol del CD Agut va desaparèixer el 1980 després del conflicte laboral i les dificultats econòmiques patides per l'empresa almenys des de 1977. Es de suposar que les altres seccions del club van anar desapareixent amb anterioritat tant pels canvis en les formes de viure la quotidianitat com per la pèrdua de l'ambient familiar de que s'havia gaudit en èpoques anteriors dins la fàbrica.
Advertència sobre la terminologia emprada
S'ha transcrit els noms de clubs i entitats en la seva forma normalitzada en català, però, en canvi, s'han mantingut alguns noms propis en castellà, o sia, en la forma que apareixen a la revista... excepte en aquells casos que se sap o es dedueix que en la seva vida quotidiana se'ls coneixia per la forma catalana.El CD Agut va començar la seva trajectòria esportiva com a CD Talleres Agut, nom que va abandonar el 1951 a l'inscriure's el seu equip de futbol a la Federació corresponent. En aquest text s'ha optat per escriure sempre CD Agut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada