UN COP D'ULL A LA HISTÒRIA
DEL TENNIS DE TAULA A TERRASSA
El tennis de taula a Terrassa durant el període 1925-1939
La primera referència coneguda sobre la pràctica del tennis de taula a
Terrassa és l'anunci de l'organització d'un doble enfrontament —que es va
celebrar els diumenges 29 de novembre i 6 de desembre de 1925— entre els equips de «ping-pong» de l'Associació d'Estudiants
Catòlics, agrupació integrada al Centre Social Catòlic [CSC], i el del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria [CDCI].
La classificació individual del torneig va ser aquesta:
1. V. Paloma (AEC)
2. F. Codina (CDCI)
3. M. Puig (AEC)
4. F. Surrallés (AEC)
5. V. Fitó (AEC)
6. S. Chevanel (CDCI)
7. J. Escudé (CDCI)
8. S. Indurain (CDCI)
I el resultat per equips:
AEC - 10 punts / CDCI - 4 punts
No es té cap constància documental que abans de l'any 1925 es jugués a
tennis de taula a Terrassa i en conseqüència tampoc se sap si, en cas de
practicar-se durant el primer quart del segle XX, es feia en alguna entitat o
en l'àmbit familiar d'algunes llars terrassenques, però es pot suposar que no
es partia del no-res i que potser ja deuria haver alguns precedents d'iniciació en aquest
esport abans del torneig esmentat dins l'àmbit de les famílies benestants de la ciutat.
De fet, un article publicat a La Vanguardia el 28 de novembre de 1902, a més de descriure les característiques dels diversos estris que s'utilitzen per jugar a ping-pong i els materials emprats llavors a la seva fabricació, esmenta que a Barcelona hi ha persones que organitzen campionats, amb la participació d’homes i dones, en els habitatges particulars de famílies distingides.
Els dos àmbits en els quals es va començaria a desenvolupar a Catalunya, ja de forma pública, la pràctica del tennis de taula van ser o bé el dels clubs on ja es practicava el law-tennis, o sia, el tennis de camp, o bé el d'entitats vinculades a l'església catòlica, les jerarquies de la qual veien amb bons ulls aquest esport o joc de saló.
A Terrassa, durant els anys posteriors a 1925, es van mantenir els tornejos, celebrats a
l'estatge del CDCI, als quals es van anar incorporant nous palistes; i als
primers mesos de 1932 es va celebrar una important competició al Gran Casino a
la qual, a més del habituals jugadors masculins, van participar vuit dones. Com
a cloenda d'aquest esdeveniment es va organitzar una gran festa amb un repartiment
de premis als millors classificats, un gran ball de societat i el preàmbul d'un
enfrontament entre l'equip oficial de l'entitat i el del Centre Catòlic Recés
Montserratí de Barcelona.
El CSC va mantenir la promoció d'aquest esport amb l'organització d'un I
Campionat Social de Tennis de Taula l'any 1932 i d'un II Campionat Social de
Tennis de Taula, que se sap que va guanyar Lluís Puig i Casas, el 1934.
El tennis de taula a Terrassa durant període 1939-1946
En la immediata postguerra, la primera
referència a la pràctica del tennis de taula que apareix a la premsa local (Tarrasa,
15/10/40) és d’octubre de 1940. En el context
del II Mes Deportivo organitzat la delegació local de la Juventud de
Acción Católica de España [JACE] es va celebrar un campionat de tennis de
taula, al Centro Social «Católico» el dissabte 12 d’octubre, que va guanyar Lluís Puig i Casas. I el dia 31
mateix mes el mateix mitjà recollia la legalització del Cactos Ping-Pong Club, —la primera entitat terrassenca que va
integrarse a la Federació Catalana de Tennis de Taula—, «cuya finalidad será difundir en Terrassa este simpático deporte y
perfeccionarlo entre sus consocios».
Altres esports —almenys pel que recull Tarrasa,
l’únic mitjà de comunicació escrita local— havien iniciat les seves activitats a
Terrassa una mica abans.
Tot just dues setmanes després de que la
Terrassa republicana fos sotmesa per l’Ejército Nacional, a finals de gener de
1939, es va celebrar un partit de hoquei sobre herba entre la selecció de Falange
Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
[FET-JONS] contra la selecció terrassenca de la JACE. El desembre del mateix
any es recull la celebració d’un Campionat de Catalunya d’aquest esport a la
que participen set equips a la primera categoria.
El desembre de 1940 hi ha constància de la
celebració d’un partit de basquet entre els equips del Club Natació Terrassa i
el de la JACE de Ca’n Palet.
El maig de 1940 es publica la represa
d’activitats per part del Club de Tennis Terrassa i la creació d’una Agrupación
de Cazadores.
L’agost de 1940 la Unió
Atlètica de Terrassa decideix convertirse en la Sección Atlética de la
delegació local de l’Obra Nacional Educación y Descanso CNS [EyD].
I, per descomptat, que l’activitat dels clubs
de futbol, ciclisme i natació es desenvolupava ja amb tota normalitat des dels primers moments.
En el cas del CSC les taules procedien de les
llars de persones associades que en feien donació, fet del qual que es pot
deduir que encara que el tennis de taula no tingués un gran arrelament a la
nostra ciutat com a esport, almenys deuria ser força popular entre la classe
benestant com a joc de saló.
El mes de juny de 1941 la
delegació terrassenca d'EyD va organitzar una gran competició poliesportiva en
dues jornades en què es van enfrontar equips locals amb altres de Sabadell. La
representació del tennis de taula de la nostra ciutat estava formada per sis
jugadors, quatre que jugaven els partits individuals i dos els dobles.
El Centre Excursionista de Terrassa [CET] va celebrar, almenys des de l'any 1943, festivals, competicions socials i torneigs entre clubs de manera regular sense arribar mai, però, a tenir cap equip federat. L'any 1943, concretament, en un d'aquests
festivals hi van participar Pere Pagès, campió d'Espanya, Jaume Capdevila,
campió de Catalunya, i Carles Gil, antic campió de Catalunya; i el 1944 el
campionat social del CET, jugat en format de lliga, va comptar amb la
participació de 16 jugadors.
Pel que sembla,
Emili Massallé, que pertanyia al Club Rimas, va ser un dels jugadors més destacats d'aquell període, tant en
les activitats pròpies de la seva entitat com en les organitzades per EyD i en els campionats i tornejos del CET.
El CSC va organitzar el seu III Campionat Social de Tennis de Taula l'any 1944, una dècada després de la segona convocatòria. Van participar sis equips: dos del Frente de Juventudes, un de EyD, un de l’Aspirantat de Sant Pere i dos del mateix CSC.
L'activitat esportiva i Educación y
Descanso
L’Obra Nacional Educación y Descanso CNS [EyD]
va ser creada el març de 1940 per la FET-JONS (agrupació forçada per decret de
les tres organitzacions polítiques que havien donat suport a l’alçament militar
encapçalat pel general Franco) i l’Organització Sindical, un ens que li era
subordinat, més coneguda com a Central Nacional Sindicalista [CNS].
El seu objectiu era oferir una activitat
cultural i esportiva tant als empresaris com als productors (obrers en el seu
llenguatge característic). «Deportes, Teatro, Cinema, Arte, Libros,
Conferencias, etcètera» (Tarrasa, 12/03/40). I, tot i que es proclamava
que no es volia perjudicar la vida de les entitats ja existents, lo cert és
que, tant en general i en el cas concret de Terrassa, s’intentava fagocitar les
iniciatives de la societat civil (no així en el cas de les entitats
subordinades a l’Església Catòlica), com va ser a l’àmbit cultural terrassenc
el cas paradigmàtic de l’intent d’apoderar-se de l’entitat Amics de les Arts o
el cas ja esmentat de la Unió Atlètica de Terrassa pel que fa a l’àmbit
esportiu.
En general, a Terrassa, van fracassar
ràpidament en l’intent d’assolir la supremacia cultural i esportiva. Bona
demostració d’aquest fracàs és un comunicat de la delegació local del Frente de
Juventudes (un altre organisme subordinat a FET-JONS, la seva secció juvenil)
en el que s’intenta dissimular amb una retòrica prepotent el rebuig assolit i,
alhora, atribuir-se mèrits que no li corresponien.
«Ante las murmuraciones estériles de un sector sobre nuestra actitud
ante la actualidad deportiva calificándonos de egoístas e inconscientes,
venimos a traer la contestación con el hecho de nuestra primera leva deportiva.
El Frente de Juventudes deja en libertad a los jugadores de su primer equipo de
Hockey para que se inscriban en el club de nuestra ciudad que más necesite de
sus actividades. Aprovechando estos hechos queremos hacer a unos y a otros unas
advertencias: Los afiliados a nuestra Delegación [en teoría, en aquells moments, ho eren tots els joves de Terrassa sense excepció; així ho exigia una disposició de la Jefatura del Estado de 6 de desembre de 1940] que vayan a practicar algún
deporte en cualquiera entidad deportiva pasan a depender de ella en cuanto a
sus actividades deportivas, pero continúan debiéndose a nuestra Disciplina y a
nuestro estilo. Jamás permitiremos que la actividad deportiva de aquellos
jugadores pueda ser un obstáculo para su formación doctrinal y premilitar […].
Queremos ser el vivero de deportistas de la Nueva España y, en este caso, de
nuestra Ciudad. Las filas de los equipos de todos los deportes de nuestra
ciudad se nutrirán de jugadores formados en nuestros equipos en nuevo estilo,
cuando nosotros lo creamos oportuno. Nosotros brindaremos con nuestras levas
deportivas la ocasión a los equipos representativos de nuestra Ciudad en todos
los deportes de formar sus alineaciones con muchachos jóvenes y debidamente
preparados […]» (Tarrasa, 08/03/41).
La realitat va ser en general lo contrari, com
en l’enfrontament Terrassa-Sabadell de juny de 1941 en el que els representants
de EyD terrassencs eren membres de diverses entitats esportives locals que no
s’esmentaven en cap moment.
El període 1947-1956: L’Optimista Club i la Colla Tabola
El naixement de
l'Optimista Club el 1947 marca un moment important en l'arrelament i desenvolupament de la pràctica de tennis de taula a Terrassa, ja que va ser el segon club local del que se sap amb seguretat que es va inscriure a la
Federació Catalana de Tennis de Taula —l'any 1949, catorze anys després de ser creada amb el nom de Federació Catalana de Ping-Pong— i el primer en gaudir d'una projecció més enllà de la ciutat de Terrassa.
Un altre club destacat a la ciutat pel seu equip de palistes va ser la Colla Tabola, fundada també l'any 1947 —que per imposició governativa va haver de canviar el seu nom pel d'Agrupació Vallparadís el 1953— i el tercer club terrassenc a inscriure's a la Federació Catalana de Tennis de Taula, l'any 1951.
Alguns dels jugadors més rellevants de la dècada
dels anys 50 i 60 van ser Antoni Bros i Bartomeu Sanahuja de l'OC i Esteve Sapès i
Manel Aliaga de la CT.
El període 1956-2000: Els anys de l'EPIC
L'any 1956 totes
dues entitats es van fusionar sota el nom d'Entitat Poliesportiva i Cultural, acollint a més a membres d'altres entitats similars de trajectòria més breu i modesta com el Juvenil Club i la Colla Gramandí. L'any 1984 l'EPIC es va fusionar amb el Casino del Comerç de Terrassa, però sense que aquesta entitat aportés cap res de nou en l'aspecte esportiu.
Durant els anys
d'existència de l'OP es van organitzar tres edicions del trofeu Casas i Riera,
obert a equips de l'àmbit català, continuat pel trofeu Casas Lamolla, ja com a
EPIC, que entre el 1965 i el 1984 va celebrar 20 edicions en algunes de les
quals van arribar a participar fins a 50 equips.
El 1973 el primer equip femení de l'EPIC, format per Mariona Bros, Marta Onandia i Dolors Saperas, va aconseguir l'ascens a la primera divisió nacional [estatal]; i el 1977 el primer equip masculí de l'EPIC, format per Joan Pla, José Pretel, Josep Manel Díaz, Enric Pérez i Isidre Boada, va aconseguir l'ascens a la primera divisió nacional [estatal]. Tots dos equips dirigits per l'entusiasta Antoni Bros.
L'EPIC va
assolir un lloc destacat entre els principals clubs catalans durant les dècades
dels anys 70, 80 i 90 tant pels resultats dels seus equips com per la
trajectòria individual d'alguns dels seus integrants, com Joan Pla (campió per
equips i en dobles, i sots campió individual al Campionat d'Europa juvenil de
l'any 1976), Albert Regincós (campió d’Espanya juvenil l'any 1990, campió d'Espanya sub-21 el 1992 i campió absolut individual d'Espanya el 1992), Iván Barco (campió d’Espanya
sub-21 en dobles l'any 1994 i campió de Catalunya en dobles mixtos el 1993),
Mariona Bros (campiona absoluta d’Espanya en dobles femení i campiona absoluta
d’Espanya en categoria juvenil l'any
1974), Carme Clapés (campiona absoluta d’Espanya en dobles femení l'any 1974),
Núria Sapés (guanyadora de la Lliga i campiona d’Espanya i de Catalunya per
equips l'any 1987, subcampiona per equips els 1985 i 1986, subcampiona de Lliga
per equips els 1985 i 1988, subcampiona d’Espanya individual els 1987 i 1989, i campiona catalana en
dobles el 1986), Núria Badia (campiona d'Espanya i de Catalunya i guanyadora de
la Lliga per equips els anys 1991, 1992 i 1994, i campiona d’Espanya el anys
1993 i 1994), Mònica Weisz (campiona per equips els anys 1987, 1990 i 1991,
campiona absoluta d'Espanya en dobles femení els anys 1988, 1989, 1990, 1991,
1997 i 1998, i campiona absoluta individual d'Espanya el 1997) i Montserrat
Weisz (campiona absoluta d'Espanya en dobles femení els anys 1988, 1989, 1990,
1991 i 1997).
El 1996 les dificultats econòmiques que patia l'entitat van comportar l'inici d'una lenta, però imparable davallada de la seva secció de Tennis Taula.
Durant el darrer terç del segle XX, també es va practicar de forma regular i federada el tennis de taula a una altra entitat de Terrassa, el CSC, amb el CSC Optimista. Cap a 1967 força jugadors de l'EPIC, descontents amb la manca d'espai per entrenar a l'entitat van decidir marxar per crear un nou equip integrat a la Societat Coral Els Amics, —tot i recuperant l'antic nom d'Optimista Club, el SCA Optimista Club. El 1969 Ramon Prat (SCA-OC) i Miquel Santamaria (CSC) van arribar a una entesa que va permetre la integració del nou club al Centre Social Catòlic —situació que va durar ben bé una dècada— amb el nom de CSC Optimista.
També l'Atlètic Terrassa Hockey Club va comptar amb una secció de tennis de taula entre 1980 i 1982, impulsada per Jaume Vilamanyà, un veterà que havia format part dels equips de l'Optimista Club original.
Ja entrats al
segle XXI —i quan la secció de Tennis Taula de l'EPIC passava per moments molts difícils
que l'acabarien fent desaparèixer definitivament el 2013—, antics jugadors d'aquest club com Marc Clotet, Ramon
Mampel, David Soler i Maria Serres van seguir una brillant
trajectòria dins el tennis de taula català i estatal, tant competint amb altres
clubs com desenvolupant tasques formatives i federatives.
El tennis de taula terrassenc al segle XXI
Per fi, l'any 2001 la ciutat de Terrassa va veure el naixement d'un nou club format per antics jugadors
de l'EPIC que en un primer moment va competir amb el nom CBR Els Amics Terrassa
i posteriorment com a CTT Els Amics Terrassa, una entitat que té actualment més
de 100 socis i unes dues-centes persones practicants d'aquest esport, amb una
orientació competitiva, però també decididament formativa i inclusiva.
* * *
Glossari de les sigles utilitzades
CDCI / Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria
CET / Centre Excursionista de Terrassa
CSC / Centre Social [Catòlic]
CT / Colla Tabola
EyD / Obra Nacional Educación y Descanso CNS
EPIC / Entitat Poliesportiva i Cultural
FET-JONS / Falange Española Tradicionalista y de las Juntas
de Ofensiva Nacional Sindicalista
OC / Optimista Club
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada