EL TENNIS DE TAULA A ALGUNES ENTITATS ESPORTIVES JUVENILS TERRASSENQUES NASCUDES A LA POSTGUERRA

El periodista i professor universitari Jaume Comellas Colldeforns, en un article dedicat a la memòria d'Antoni Bros publicat a la revista terrassenca Al Vent d'octubre de 1986, rememorava la gènesi de determinades entitats creades per joves terrassencs a la postguerra:

«Algun dia algú haurà de posar en evidència com van ser d'importants, en aquells anys foscos de la postguerra, entitats com l'esmentada [Optimista Club] o com la Colla Tabola, Agrupació Vallparadís, a partir de la temporada 1953-54, gràcies a les quals unes promocions de joves aconseguiren alliberar-se dels recalcitrantismes ideològico-religiosos, pel que fa a centres parroquials, i polítics, pel que fa a l'organització juvenil oficial en què poc menys que inevitablement s'haurien vist obligats a raure».

En efecte, diverses entitats locals com l'Optimista Club, la Colla Tabola, el Juvenil Club, la Colla Gramandí, el Cactos PP Club, el Club Rimas, la Colla 43 i el Club Bergman's van néixer facilitades segurament pel gir que va donar el règim franquista a partir de 1945 quan va abandonar el totalitarisme de tipus feixista i va adoptar algunes mesures polítiques i socials que suavitzessin de cara a les potències democràtiques guanyadores de la Segona Guerra Mundial la imatge de ser un estat proper al bàndol de les potències del Bloc Berlín-Roma-Tòquio.

Molts d'aquests joves, més aviat adolescents, eren segurament catòlics practicants, però eren prou lliberals com perquè no els abellís integrar-se a entitats confessionals com el Centre Social Catòlic o als grups doctrinaris d'Acció Catòlica, dependents de les diverses parròquies de la ciutat; i, per descomptat, per rebutjar el falangista i paramilitar Frente de Juventudes. D'altra banda mantenien bones relacions amb algunes entitats civils una mica en decadència, però arrelades a ciutat, com la Societat Coral Els Amics i la Societat Coral Joventut Terrassenca, on van tenir les seves seus —tot i que pagant un lloguer i sense arribar a integrar-s'hi— i amb establiments públics que també els llogaven algun estatge com el Bar Versalles (al carrer Cervantes) i el Café Colón (a la Plaça Vella).

Per a segons quines activitats esportives disposaven de les instal·lacions d'altres entitats més potents com el saló de tir de la Delegación del Tiro Nacional, la pista del Frente de Juventudes (posteriorment Organización Juvenil Española), el camp d'esports d'Educación y Descanso, el frontó del Club Natació Terrassa, el Frontó El Sol, la sala de billar del Centre Social Catòlic, la pista de patinatje del Club Deportivo Piscina (a la Cogullada i que a la pràctica no era un club, sinó una empresa), l'espai dedicat als escacs del Bar La Polar (a la Rambla d'Ègara), etcètera.

Sabem poca cosa del Club Rimas, el Cactos Ping Pong Club, la Colla 43 i el Club Bergman's. El Cactos PP Club va organitzar un Festival de Ping-Pong el 6 de juliol de 1941, en el context de la Festa Major, en el transcurs del qual es van entregar els trofeus corresponents al primer campionat local que s'havia celebrat el mes d'abril d'aquell any i el 7 de juliol es va celebrar en el seus jardins (al carrer Major, 50) un enfrontament entre l'equip campió de Terrassa i el Frente de Juventudes «A»; després d'aquella data mai més es torna sentir parlar d'aquest club. De la Colla 43 tan sols sabem que tenia un equip de tennis de taula format per Baig, Albareda i Fité, i que va acabar integrant-se a la Colla Tabola. Del Club Bergman's [sic] —que sens dubte va escollir el seu nom com a homenatge al jugador de tennis de taula anglès Richard Bergmann, quatre vegades campió del mon entre 1937 i 1950, habitual visitant de Barcelona durant aquells anys—, només se sap que era un equip de ping-pong local i que almenys en una ocasió va participar en un torneig terrassenc.

Sembla que el Club Rimas o Arte y Deporte Rimas, creat el 1941, era la secció esportiva de Cultura y Arte Rimas —una entitat molt poc coneguda que volia promoure activitats literàries i artístiques a Terrassa—, però que la va abandonar al cap de poc temps per integrar-se al Club Deportivo Tarrasa - Hockey. Va disposar d'un equip de tennis de taula on jugava Emili Massallé, a qui es considerava el millor jugador de la dècada del 1940 a Terrassa. Alguns socis d'aquest club eren Pere Blanch, Josep Maria Busquets, Joan Casanovas, Francesc Costa, Isidre Esmerats, Francesc Grapí, Miquel Oliveras, Joan Parés, Lluís Roig i Francesc Solà.

 Membres del Club Rimas. Drets i d'esquerra a dreta: Emili Massallé, Miquel Oliveras i Joan Casanovas
 Asseguts: Francesc Costa, Josep M. Busquet, Pere Blanch, Lluís Roig, Francesc Grapí i Paco Solà 

L'Optimista Club, la Colla Tabola, el Juvenil Club, la Colla Gramandí —especialment les dues primeres— van desenvolupar una activitat més intensa i van tenir una trajectòria amb més projecció que les anteriors associacions. Totes quatre es van caracteritzar tant per promoure la pràctica de qualsevol mena d'esports i jocs de taula com per oferir activitats culturals i recreatives molt diverses —l'Optimista Club i la Colla Tabola més que les altres— tals com representacions teatrals, vetllades musicals, sessions de cinema, audicions de sardanes, classes d'idiomes, conferències, espectacles de varietats, excursions, exposicions de fotografia, mostres de pessebres, balls de societat i concursos d'oratòria i també de fumadors [!].

Cal advertir que inicialment no eren entitats legalitzades davant l'administració pública, sinó més aviat colles d'amics que com a molt disposaven d'un cert reconeixement de facto gràcies a tenir equips inscrits en algunes federacions esportives —especialment a la de tennis de taula perquè, diuen, els seus carnets eren els que s'aconseguien amb menys dificultats i els que sortia més bé de preu— o en una curiosa organització o empresa privada denominada Coloso —sigla que corresponia a les síl·labes inicials dels seus tres socis: Corres, López i Soler— que organitzava ha desgrat del Frente de Juventudes diversos campionats de diferents esports.

De la Colla Gramandí —el nom de la qual es diu que feia referència a un arbust molt resistint— no es coneix la seva data de fundació. En un luxós opuscle que va publicar l'any 1952 s'afirmava que l'entitat s'havia reorganitzat el setembre de 1951. No sembla haver desenvolupat cap activitat a partir de 1953. Sens dubte les obligacions laborals, el servei militar obligatori i el matrimoni dels seus membres van acabar amb la seva existència. No va disposar d'una seu fixa en cap moment, no tenia cap estructura orgànica, a diferència de les altres tres, els seus membres es trobaven de manera informal als estatges del Centre Social Catòlic i si en alguna ocasió els calia organitzar alguna festa social llogaven l'Hostal del Fum.

Alguns dels seus socis més significats van ser Domènec Jofresa, Ramon Capella, Bartomeu Batista i Joan Tarrés.

Disposava d'equips i practicants de bàsquet, billar, escacs, futbol, hoquei sobre patins, hoquei sobre herba i tennis de taula.

 Fitxa de jugador de l'equip de bàsquet de la Colla Gramandí a nom de
 Ramon Masats, que més endavant assoliria fama internacional com a fotògraf artístic

El Juvenil Club es va fundar el 18 de gener de 1951 i va deixar de ser actiu cap a inicis de 1957, coincidint amb la marxa al servei militar de molts dels seus impulsors i la decepció per les condicions deficients del local social de que disposava en aquelles dates. Inicialment la seva seu era un magnífic local del segon pis del Café Colón, però al 1956 va passar a ocupar un soterrani del Bar La Polar que no va ser ben acceptat per la seva massa social.

Va arribar a tenir 150 associats entre els que destaquem Josep Amorós, Ernest Bellès, Anna Maria Castañé, Maria Carme Castañé, Teresa Font, Josep Maria Garrigó, Vicenç Mampel, Joan Sentís, Virgili Vera i Enric Ycart, un atleta veterà que vorejava la cinquantena i gràcies al qual aquesta colla va ser la primera en aconseguir la legalització a Terrassa.

Tenia equips i practicants d'atletisme, bàsquet femení, escacs, frontó, futbolí, handbol, tennis de taula masculí, tennis de taula femení i tir. Publicava un butlletí titulat Esplai del que se'n van editar una vintena de números.

L'equip de tennis de taula del Juvenil Club. Possiblement Casanovas, Ribes i Teixidor

La decisió de fundar la Colla Tabola es va produir el 25 de juliol de 1947 per part d'una colla d'amics durant una audició de sardanes al jardins del Frente de Juventudes. El 1953 es va veure forçada a canviar el seu nom pel d'Agrupació Vallparadís, potser per aconseguir la legalització administrativa. Va tenir uns inicis errants pel que fa a la seva seu social. Primer va ocupar una petita habitació a la Societat Coral Els Amics, de seguida va passar a un espai compartit amb la Peña Ciclista Nicky's al Bar Versalles, poc temps després va ocupar una altra petita habitació al carrer de Sant Antoni, en un edifici construït sobre el terreny que havia ocupat l'antic mas anomenat Sant Julià de la Quadra. D'allà va marxar a la Societat Coral Joventut Terrassenca per tornar molt poc després al mateix edifici del carrer de Sant Antoni, però aquesta vegada ocupant tota la finca.

Va arribar a tenir prop de 200 persones associades entre els que es poden destacar Llorenc Padró, Francesc Carreras, Ramon Rius, Antoni Ventura, Manel Aliaga, Esteve Sapés, Montserrat Sanahuja i els germans Jaume, Joaquim, Jordi i Josep Comelles Colldeforns...

Tenia equips i practicants d'atletisme, basquet masculí, basquet femení, ciclisme, dominó, escacs, futbolí, tennis, tennis de taula masculí, tennis de taula femení i tir. Publicava uns butlletins informatius que portaven el nom de l'entitat i que a la seva tercera època van ser molt regulars i d'una gran qualitat.

 Destacats membres de la Colla Tabola a la inauguració de la seva pista de bàsquet (de terra) l'any 1954

L'Optimista Club va ser fundat el 1947. La seva seu va ser en tot moment al primer pis de la Societat Coral Els Amics.

Sebastià Ribas, Eugeni Gabarró i Antoni Bros,
de l'Optimista Club. Fotografia de Francino
publicada a ¡Gol!, 30 de desembre de 1952

Entre les persones associades es poden destacar Juli Bosch, Antoni Bros, Eugeni Gabarró, Joan Garrigó, Sebastià Ribas. Antoni Sebastià, Lídia Segués, Jaume Torrella i els germans Francesc i Josep Casas...

Tenia equips d'atletisme, bàsquet, escacs, futbolí, handbol, tennis de taula masculí, tennis de taula femení i tir. Editava uns opuscles anuals i també molts fulletons i cartells de format mitjà per fer difusió de les seves abundants activitats culturals.

Una característica comuna de totes quatre entitats —i suposo que de totes les colles de l'època— era que les persones associades en general practicaven tots els esports, o sia que un membre de l'equip de bàsquet podia ser també jugador de l'equip de tennis de taula i alhora representar al club en les competicions de tir. La cosa podia anar encara més enllà, com podem exemplificar en la persona d'Eugeni Gabarró, que va ser president de l'Optimista Club, jugador destacat de l'equip de tennis de taula, actor de la secció artística i, fins i tot, autor d'alguna de les obres teatrals que va representar el grup de teatre de l'entitat. Amb el pas del temps, però, es va anar produint una certa especialització fins a consolidar-se un equips fixos i fer-se evident que allò en què destacava l'Optimista Club era el tennis de taula, així com el bàsquet era l'esport en què destacava la Colla Tabola.

Una altra característica destacable era que —ja que moltes competicions d'àmbit local eren força informals— algunes persones passaven amb certa facilitat dels equips d'una entitat als d'alguna de les altres. La situació devia ser tan freqüent que el Juvenil Club va haver de fer explícit que qui volgués formar part dels seus equips s'havia de comprometre a no canviar de club a mitja temporada.

L'any 1956 la Colla Tabola (Agrupació Vallparadís) i l'Optimista Club es van fusionar sota el nom d'Entitat Poliesportiva i Cultural [EPIC], acollint a més membres d'altres entitats similars de trajectòria més breu com el Juvenil Club i la Colla Gramandí.

Pel que fa a la pràctica tennis de taula en concret, s'ha d'indicar que, molt en consonància amb l'esperit inquiet de l'època, es va practicar de forma regular en altres entitats com la Societat Coral Joventut Terrassenca, el Centre Parroquial de Sant Pere i el Centre Excursionista de Terrassa, per exemple, però també en entitats com la Peña Ciclista Nicky's, que aparentment s'hauria d'haver dedicat de manera específica a participar en curses, i en algunes grans empreses que fomentaven la pràctica esportiva entre els seus treballadors.

 L'equip de tennis de taula de la Peña Ciclista Nicky's: Rosset, Trilla i Rusiñol
Fotografia d'Altimira publicada a Egara Deportiva, 7 de desembre de 1949