PALISTES TERRASSENCS: RAMON MAMPEL MARIMON

RAMON MAMPEL MARIMON

Ramon Mampel Marimon (Terrassa, 1982). Es va iniciar al tennis de taula l'any 1990 a l'EPIC Casino del Comerç i ha estat tota la vida dedicat al tennis de taula en diferents vessants: com a esportista d'alt nivell, en l'esport inclusiu, en el món professional i el del voluntariat. Va rebre la Medalla de la Ciutat de Terrassa al Mèrit Esportiu el 12 de desembre de 2018.

Trajectòria com a jugador

• 13 anys militant a la Divisió d'Honor, la màxima categoria del tennis de taula a l'Estat Espanyol, a la qual va debutar amb 13 anys.

• Al llarg de la seva trajectòria ha militat en 8 equips, tots

de l'elit espanyola del tennis de taula: EPIC Casino del Comerç de Terrassa (1995-1996), CTT Sant Vicenç dels Horts (1997), CTT Olesa de Montserrat (1998-2002), SCR Ciervo de Sabadell (2002), TM Defense La Palma (2003-2006), Club Falcons de Sabadell (2007-2010), CER L'Escala (2012-2015), Liceo Vilagarcía de Arousa (2011 i 2016-2018). Actualment [2018] és jugador del CTT Els Amics Terrassa. 

• 6 vegades campió d'Espanya en diferents categories.

- Juvenil per equips: EPIC Casino del Comerç (Villarrobledo 1997) i Sant Vicenç dels Horts (Luarca, 1998).

- Juvenil individual: Catalunya (Campionats d'Espanya de la Joventut, Mallorca, 1998).

- Juvenil per equips: Catalunya (Campionats d'Espanya de la Joventut, Mallorca, 1994).

- Dobles juvenils: CTT Olesa (Motril, 1999).

- Dobles sub-21: CTT Olesa (Cazorla, 2002).

• 15 podis en els campionats d'Espanya en diferents categories.

• 3 vegades campió de Catalunya en diferents categories.

- Dobles infantils: EPIC (Bagà, 1995).

- Equips absoluts: EPIC (Bagà, 1996).

- Individual sub-21: SCR El Ciervo (Platja d'Aro, 2002).

Trajectòria com a entrenador

• Tres temporades com a primer entrenador del grup de tennis de taula del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès [a data de 2018].

• Seleccionador nacional de l'Equip Paralímpic Espanyol.

• Coordinador del tennis de taula en el Comitè Paralímpic Espanyol (CPE).

• Seleccionador nacional dels equips júnior i cadet.

• 3 medalles en els Jocs Paralímpics de Londres 2012

- Plata individual C6 (Àlvaro Valera).

- Plata per equips C6-C7 (Àlvaro Valera i Jordi Morales).

- Bronze per equips C9-C10 (José Manuel Ruiz i Jorge Cardona).

• 2 medalles en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016

- Plata individual C6 (Àlvaro Valera).

- Plata per equips C9-C10 (José Manuel Ruiz, Jorge Cardona i Juan Bautista Pérez).

• 4 medalles en els Campionats d'Europa Paralímpics d'Split 2011

- Or individual C6 (Àlvaro Valera).

- Plata individual C10 (José Manuel Ruiz).

- Or per equips C11 (Eduardo Cuesta, Óscar Ponce i César Monteagudo).

- Bronze per equips C7 (Álvaro Valera i Jordi Morales).

• 5 medalles en els Campionats d'Europa Paralímpics de Lignano 2013

- Plata individual C6 (Álvaro Valera).

- Bronze individual C10 (José Manuel Ruiz).

- Bronze individual C10 (Jorge Cardona).

- Bronze individual C11 (Eduardo Cuesta).

- Plata per equips C10 (José Manuel Ruiz, Jorge Cardona i Juan Bautista).

• 7 medalles en els Campionats d'Europa Paralímpics de Vejle 2015

- Or individual C6 (Àlvaro Valera).

- Bronze individual C9 (Juan Bautista).

- Bronze individual C11 (Eduardo Cuesta).

- Plata per equips C10 (José Manuel Ruiz i Jorge Cardona).

- Bronze per equips C5 (Miguel Rodríguez, Bilal El Baqqaü i Francisco Javier López).

- Bronze per equips C7 (Álvaro Valera i Jordi Morales).

- Bronze per equips C2 (Iker Sastre i Miguel Ángel Toledo).

• 1 medalla en els Campionats del Món Paralímpics de Bratislava 2017

- Or per equips C6-C7 (Álvaro Valera i Alberto Seoane).

• 3 medalles en els Campionats del Món Paralímpics de Beijing 2014

- Or individual C6 (Álvaro Valera).

- Or per equips C6-C7 (Álvaro Valera i Jordi Morales).

- Bronze per equips C6-C10 (José Manuel Ruiz, Jorge Cardona i Juan Bautista).

• 3 medalles de bronze els Campionats d'Europa Júnior Zàgreb 2016

- Bronze individual juvenil (Sofia-Xuan Zhang).

- Bronze dobles juvenils (Sofia-Xuan Zhang i Anà García).

- Bronze equips juvenils (Sofia-Xuan Zhang, Anà García, Marina Ñíguez i Yolanda Enríquez).

Trajectòria com a dinamitzador

- Nomenat pel Consell Superior d'Esport (CSD) com a membre del «Codi d'ètica esportiva».

RAMON MAMPEL AMB L'EQUIP DE L'EPIC CASINO (1996) 
D'ESQUERRA A DRETA: JORDI PIELLA, ÒSCAR GALLEGO, RAMON MAMPEL, IVAN BARCO I JOAN GUISADO

RAMON MAMPEL 

 RAMON MAMPEL AMB ALFREDO VEGA, ALCALDE DE TERRASSA

ACTE DE LLIURAMENT LA MEDALLA DE LA CIUTAT DE TERRASSA AL MÈRIT ESPORTIU

 Ramon Mampel a l'acte de lliurament la Medalla de la Ciutat de Terrassa al Mèrit Esportiu 

TENNIS DE TAULA A L'ATLÈTIC TERRASSA HOCKEY CLUB?

ALGUNS DEL JUGADORS DELS EQUIPS DE TENNIS DE TAULA DE L'ATHC

(FOTOGRAFIA CEDIDA PER XAVIER VILAMANYÀ)

alguns del jugadors dels equips de tennis de taula de l'ATHC

Rusc, novembre-desembre de 1980

Els dies 17 i 18 de maig de 1980 es va celebrar al pavelló poliesportiu de l'Atlètic Terrassa Hockey Club —inaugurat tot just el gener del mateix any— el torneig España Top 2 en el context d'una campanya adreçada a ampliar els esports que es practicaven al club, reduïts fins a aquell moment a hoquei, tennis, frontó i motor.

Constituïen la participació masculina jugadors del més alt nivell com Josep Maria Palés, Salvador Moles, Ismael Caymel i Lluís Calvo; i la femenina figures indiscutibles com Pilar Lupón, Lola Uribe, Núria Sapés i Pili Gargalló. El torneig el van guanyar a les seves categories respectives Josep Maria Palés i Pilar Lupón.

Coincidint amb l'esdeveniment van començar a preparar-se uns futurs equips de l'ATHC amb una colla de joves sota la direcció de Jaume Vilamanyà (1933-1986), un jugador veterà que havia format part de l'Optimista Club, i que era l'única persona adulta de la secció.

JAUME VILAMANYÀ, A L'ESQUERRA DE LA FOTOGRAFIA

En l'iniciar-se la temporada 1980-81, el club va inscriure un equip a la categoria juvenil i dos a l'infantil. Formaven l'equip Juvenil Josep Maria Grau, Martí Lloveras, Antoni Rodríguez i Héctor Garcia; l'Infantil «A», Jordi Grau, Xavier Vilamanyà, Ferran Camprubí i Daniel Bassas; i l'Infantil «B», Xavier Puyalto, Manuel Soria, Xavier Gibert i Pere Gibert. 

Al marge d'aquests equips federats i de la tasca formativa i directiva de Jaume Vilamanyà, també s'entrenaven alguns adults que participaven en un campionat social i que mantenien alguns enfrontaments informals amb equips de l'EPIC.

Sembla que en iniciar-se la temporada 1981-82 el club ja tan sols tenia un equip juvenil, del qual formaven part Josep Maria Grau, Antoni Rodríguez, Xavier Vilamanyà, Antoni Serrano i Lenroy Carvalho.

Xavier Vilamanyà, jugador de tennis de taula de l'ATHC
Rusc, març-abril de 1981

JORDI GRAU, JUGADOR DE TENNIS DE TAULA DE L'ATHC

Rusc, gener-febrer de 1981

JOSEP MARIA GRAU, JUGADOR DE TENNIS DE TAULA DE L'ATHC
Rusc, novembre-desembre de 1980

uN JOVE JUGADOR DE TENNIS DE TAULA DE L'ATHC
(FOTOGRAFIA CEDIDA PER XAVIER VILAMANYÀ)

dOS DELS JUGADORS DE TENNIS DE TAULA DE L'ATHC, manel soria AL FONS
(FOTOGRAFIA CEDIDA PER XAVIER VILAMANYÀ)

Els darrers dies de juny i el primers de juliol de 1982 es va celebrar al pavelló poliesportiu de l'ATHC el XIX Campeonato  de España Juvenil de les categories masculina i femenina, un esdeveniment que va concentrar uns quatre-cents participants que van jugar en total més de 1000 partits.

Desgraciadament, després d'aquesta fita, no es torna a tenir notícia de cap activitat per part de la secció de tennis de taula d'aquest club.

EL TENNIS DE TAULA A ALGUNES ENTITATS ESPORTIVES JUVENILS TERRASSENQUES NASCUDES A LA POSTGUERRA

El periodista i professor universitari Jaume Comellas Colldeforns, en un article dedicat a la memòria d'Antoni Bros publicat a la revista terrassenca Al Vent d'octubre de 1986, rememorava la gènesi de determinades entitats creades per joves terrassencs a la postguerra:

«Algun dia algú haurà de posar en evidència com van ser d'importants, en aquells anys foscos de la postguerra, entitats com l'esmentada [Optimista Club] o com la Colla Tabola, Agrupació Vallparadís, a partir de la temporada 1953-54, gràcies a les quals unes promocions de joves aconseguiren alliberar-se dels recalcitrantismes ideològico-religiosos, pel que fa a centres parroquials, i polítics, pel que fa a l'organització juvenil oficial en què poc menys que inevitablement s'haurien vist obligats a raure».

En efecte, diverses entitats locals com l'Optimista Club, la Colla Tabola, el Juvenil Club, la Colla Gramandí, el Cactos PP Club, el Club Rimas, la Colla 43 i el Club Bergman's van néixer facilitades segurament pel gir que va donar el règim franquista a partir de 1945 quan va abandonar el totalitarisme de tipus feixista i va adoptar algunes mesures polítiques i socials que suavitzessin de cara a les potències democràtiques guanyadores de la Segona Guerra Mundial la imatge de ser un estat proper al bàndol de les potències del Bloc Berlín-Roma-Tòquio.

Molts d'aquests joves, més aviat adolescents, eren segurament catòlics practicants, però eren prou lliberals com perquè no els abellís integrar-se a entitats confessionals com el Centre Social Catòlic o als grups doctrinaris d'Acció Catòlica, dependents de les diverses parròquies de la ciutat; i, per descomptat, per rebutjar el falangista i paramilitar Frente de Juventudes. D'altra banda mantenien bones relacions amb algunes entitats civils una mica en decadència, però arrelades a ciutat, com la Societat Coral Els Amics i la Societat Coral Joventut Terrassenca, on van tenir les seves seus —tot i que pagant un lloguer i sense arribar a integrar-s'hi— i amb establiments públics que també els llogaven algun estatge com el Bar Versalles (al carrer Cervantes) i el Café Colón (a la Plaça Vella).

Per a segons quines activitats esportives disposaven de les instal·lacions d'altres entitats més potents com el saló de tir de la Delegación del Tiro Nacional, la pista del Frente de Juventudes (posteriorment Organización Juvenil Española), el camp d'esports d'Educación y Descanso, el frontó del Club Natació Terrassa, el Frontó El Sol, la sala de billar del Centre Social Catòlic, la pista de patinatje del Club Deportivo Piscina (a la Cogullada i que a la pràctica no era un club, sinó una empresa), l'espai dedicat als escacs del Bar La Polar (a la Rambla d'Ègara), etcètera.

Sabem poca cosa del Club Rimas, el Cactos Ping Pong Club, la Colla 43 i el Club Bergman's. El Cactos PP Club va organitzar un Festival de Ping-Pong el 6 de juliol de 1941, en el context de la Festa Major, en el transcurs del qual es van entregar els trofeus corresponents al primer campionat local que s'havia celebrat el mes d'abril d'aquell any i el 7 de juliol es va celebrar en el seus jardins (al carrer Major, 50) un enfrontament entre l'equip campió de Terrassa i el Frente de Juventudes «A»; després d'aquella data mai més es torna sentir parlar d'aquest club. De la Colla 43 tan sols sabem que tenia un equip de tennis de taula format per Baig, Albareda i Fité, i que va acabar integrant-se a la Colla Tabola. Del Club Bergman's [sic] —que sens dubte va escollir el seu nom com a homenatge al jugador de tennis de taula anglès Richard Bergmann, quatre vegades campió del mon entre 1937 i 1950, habitual visitant de Barcelona durant aquells anys—, només se sap que era un equip de ping-pong local i que almenys en una ocasió va participar en un torneig terrassenc.

Sembla que el Club Rimas o Arte y Deporte Rimas, creat el 1941, era la secció esportiva de Cultura y Arte Rimas —una entitat molt poc coneguda que volia promoure activitats literàries i artístiques a Terrassa—, però que la va abandonar al cap de poc temps per integrar-se al Club Deportivo Tarrasa - Hockey. Va disposar d'un equip de tennis de taula on jugava Emili Massallé, a qui es considerava el millor jugador de la dècada del 1940 a Terrassa. Alguns socis d'aquest club eren Pere Blanch, Josep Maria Busquets, Joan Casanovas, Francesc Costa, Isidre Esmerats, Francesc Grapí, Miquel Oliveras, Joan Parés, Lluís Roig i Francesc Solà.

 Membres del Club Rimas. Drets i d'esquerra a dreta: Emili Massallé, Miquel Oliveras i Joan Casanovas
 Asseguts: Francesc Costa, Josep M. Busquet, Pere Blanch, Lluís Roig, Francesc Grapí i Paco Solà 

L'Optimista Club, la Colla Tabola, el Juvenil Club, la Colla Gramandí —especialment les dues primeres— van desenvolupar una activitat més intensa i van tenir una trajectòria amb més projecció que les anteriors associacions. Totes quatre es van caracteritzar tant per promoure la pràctica de qualsevol mena d'esports i jocs de taula com per oferir activitats culturals i recreatives molt diverses —l'Optimista Club i la Colla Tabola més que les altres— tals com representacions teatrals, vetllades musicals, sessions de cinema, audicions de sardanes, classes d'idiomes, conferències, espectacles de varietats, excursions, exposicions de fotografia, mostres de pessebres, balls de societat i concursos d'oratòria i també de fumadors [!].

Cal advertir que inicialment no eren entitats legalitzades davant l'administració pública, sinó més aviat colles d'amics que com a molt disposaven d'un cert reconeixement de facto gràcies a tenir equips inscrits en algunes federacions esportives —especialment a la de tennis de taula perquè, diuen, els seus carnets eren els que s'aconseguien amb menys dificultats i els que sortia més bé de preu— o en una curiosa organització o empresa privada denominada Coloso —sigla que corresponia a les síl·labes inicials dels seus tres socis: Corres, López i Soler— que organitzava ha desgrat del Frente de Juventudes diversos campionats de diferents esports.

De la Colla Gramandí —el nom de la qual es diu que feia referència a un arbust molt resistint— no es coneix la seva data de fundació. En un luxós opuscle que va publicar l'any 1952 s'afirmava que l'entitat s'havia reorganitzat el setembre de 1951. No sembla haver desenvolupat cap activitat a partir de 1953. Sens dubte les obligacions laborals, el servei militar obligatori i el matrimoni dels seus membres van acabar amb la seva existència. No va disposar d'una seu fixa en cap moment, no tenia cap estructura orgànica, a diferència de les altres tres, els seus membres es trobaven de manera informal als estatges del Centre Social Catòlic i si en alguna ocasió els calia organitzar alguna festa social llogaven l'Hostal del Fum.

Alguns dels seus socis més significats van ser Domènec Jofresa, Ramon Capella, Bartomeu Batista i Joan Tarrés.

Disposava d'equips i practicants de bàsquet, billar, escacs, futbol, hoquei sobre patins, hoquei sobre herba i tennis de taula.

 Fitxa de jugador de l'equip de bàsquet de la Colla Gramandí a nom de
 Ramon Masats, que més endavant assoliria fama internacional com a fotògraf artístic

El Juvenil Club es va fundar el 18 de gener de 1951 i va deixar de ser actiu cap a inicis de 1957, coincidint amb la marxa al servei militar de molts dels seus impulsors i la decepció per les condicions deficients del local social de que disposava en aquelles dates. Inicialment la seva seu era un magnífic local del segon pis del Café Colón, però al 1956 va passar a ocupar un soterrani del Bar La Polar que no va ser ben acceptat per la seva massa social.

Va arribar a tenir 150 associats entre els que destaquem Josep Amorós, Ernest Bellès, Anna Maria Castañé, Maria Carme Castañé, Teresa Font, Josep Maria Garrigó, Vicenç Mampel, Joan Sentís, Virgili Vera i Enric Ycart, un atleta veterà que vorejava la cinquantena i gràcies al qual aquesta colla va ser la primera en aconseguir la legalització a Terrassa.

Tenia equips i practicants d'atletisme, bàsquet femení, escacs, frontó, futbolí, handbol, tennis de taula masculí, tennis de taula femení i tir. Publicava un butlletí titulat Esplai del que se'n van editar una vintena de números.

L'equip de tennis de taula del Juvenil Club. Possiblement Casanovas, Ribes i Teixidor

La decisió de fundar la Colla Tabola es va produir el 25 de juliol de 1947 per part d'una colla d'amics durant una audició de sardanes al jardins del Frente de Juventudes. El 1953 es va veure forçada a canviar el seu nom pel d'Agrupació Vallparadís, potser per aconseguir la legalització administrativa. Va tenir uns inicis errants pel que fa a la seva seu social. Primer va ocupar una petita habitació a la Societat Coral Els Amics, de seguida va passar a un espai compartit amb la Peña Ciclista Nicky's al Bar Versalles, poc temps després va ocupar una altra petita habitació al carrer de Sant Antoni, en un edifici construït sobre el terreny que havia ocupat l'antic mas anomenat Sant Julià de la Quadra. D'allà va marxar a la Societat Coral Joventut Terrassenca per tornar molt poc després al mateix edifici del carrer de Sant Antoni, però aquesta vegada ocupant tota la finca.

Va arribar a tenir prop de 200 persones associades entre els que es poden destacar Llorenc Padró, Francesc Carreras, Ramon Rius, Antoni Ventura, Manel Aliaga, Esteve Sapés, Montserrat Sanahuja i els germans Jaume, Joaquim, Jordi i Josep Comelles Colldeforns...

Tenia equips i practicants d'atletisme, basquet masculí, basquet femení, ciclisme, dominó, escacs, futbolí, tennis, tennis de taula masculí, tennis de taula femení i tir. Publicava uns butlletins informatius que portaven el nom de l'entitat i que a la seva tercera època van ser molt regulars i d'una gran qualitat.

 Destacats membres de la Colla Tabola a la inauguració de la seva pista de bàsquet (de terra) l'any 1954

L'Optimista Club va ser fundat el 1947. La seva seu va ser en tot moment al primer pis de la Societat Coral Els Amics.

Sebastià Ribas, Eugeni Gabarró i Antoni Bros,
de l'Optimista Club. Fotografia de Francino
publicada a ¡Gol!, 30 de desembre de 1952

Entre les persones associades es poden destacar Juli Bosch, Antoni Bros, Eugeni Gabarró, Joan Garrigó, Sebastià Ribas. Antoni Sebastià, Lídia Segués, Jaume Torrella i els germans Francesc i Josep Casas...

Tenia equips d'atletisme, bàsquet, escacs, futbolí, handbol, tennis de taula masculí, tennis de taula femení i tir. Editava uns opuscles anuals i també molts fulletons i cartells de format mitjà per fer difusió de les seves abundants activitats culturals.

Una característica comuna de totes quatre entitats —i suposo que de totes les colles de l'època— era que les persones associades en general practicaven tots els esports, o sia que un membre de l'equip de bàsquet podia ser també jugador de l'equip de tennis de taula i alhora representar al club en les competicions de tir. La cosa podia anar encara més enllà, com podem exemplificar en la persona d'Eugeni Gabarró, que va ser president de l'Optimista Club, jugador destacat de l'equip de tennis de taula, actor de la secció artística i, fins i tot, autor d'alguna de les obres teatrals que va representar el grup de teatre de l'entitat. Amb el pas del temps, però, es va anar produint una certa especialització fins a consolidar-se un equips fixos i fer-se evident que allò en què destacava l'Optimista Club era el tennis de taula, així com el bàsquet era l'esport en què destacava la Colla Tabola.

Una altra característica destacable era que —ja que moltes competicions d'àmbit local eren força informals— algunes persones passaven amb certa facilitat dels equips d'una entitat als d'alguna de les altres. La situació devia ser tan freqüent que el Juvenil Club va haver de fer explícit que qui volgués formar part dels seus equips s'havia de comprometre a no canviar de club a mitja temporada.

L'any 1956 la Colla Tabola (Agrupació Vallparadís) i l'Optimista Club es van fusionar sota el nom d'Entitat Poliesportiva i Cultural [EPIC], acollint a més membres d'altres entitats similars de trajectòria més breu com el Juvenil Club i la Colla Gramandí.

Pel que fa a la pràctica tennis de taula en concret, s'ha d'indicar que, molt en consonància amb l'esperit inquiet de l'època, es va practicar de forma regular en altres entitats com la Societat Coral Joventut Terrassenca, el Centre Parroquial de Sant Pere i el Centre Excursionista de Terrassa, per exemple, però també en entitats com la Peña Ciclista Nicky's, que aparentment s'hauria d'haver dedicat de manera específica a participar en curses, i en algunes grans empreses que fomentaven la pràctica esportiva entre els seus treballadors.

 L'equip de tennis de taula de la Peña Ciclista Nicky's: Rosset, Trilla i Rusiñol
Fotografia d'Altimira publicada a Egara Deportiva, 7 de desembre de 1949 

EL TENNIS DE TAULA VIST PEL TERRASSENC JACINT MORERA L'ANY 1942

Jacint Morera i Pujals (Terrassa, 1915 - Calonge, 1989) 

 Jacint Morera 

Destacat pintor, caricaturista, muralista, escultor i activista cultural terrassenc.

Entre 1934 i 1936, publica dibuixos i caricatures al periòdic local El Dia i el 1935 exposa algunes d'aquestes obres a l'Associació Catalanista de Terrassa.

Els anys 1940 i 1942 presenta dues exposicions, també de dibuixos i caricatures, a Amics de les Arts, entitat amb la qual sempre va mantenir una estreta relació, des que es va fer soci el 1935, i on al llarg dels anys exposa de manera regular. També formarà part de la seva Penya dels Ximples, la colla que dotava d'un cert esperit transgressor a l'entitat.

El 1948 participa en el primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes juntament amb Modest Cuixart, Maria Girona, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé, Ramon Rogent, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre, Francesc Todó, Pere Tort i Antoni Tàpies. També participarà en anys posteriors als Salons de Maig i als Ciclos Experimentales de Arte Nuevo.

El 1954 publica, amb text i il·lustracions de la seva autoria, el llibre A toc de pito i altres coses, inspirat en el lèxic del món tèxtil terrassenc; i el 1981, Ramon Cortès i el seu entorn, de caire memorialístic.

El 1958 guanya la Biennal de Pintura - Ciutat de Terrassa amb l'obra L'Odissea. El 1975 rep el Premi de la Crítica Juan Cortés i el 1977 la Medalla d'Or Théodore Rousseau, ambdós guardons obtinguts a Palamós. El 1977 participa amb una obra a la mostra Cent anys de pintura catalana a Madrid.

 Jacint Morera, «Partida de tennis taula», 1942 (col·lecció particular) 

* * *

Fotografia cedida per Teresa Llordés.

EL TENNIS DE TAULA VIST PEL TERRASSENC PERE PRAT UBACH L'ANY 1926

Pere Prat Ubach (Terrassa, 1892 — Barcelona, 1969).

 PERE PRAT UBACH 

Dibuixant, il·lustrador, pintor i escriptor. Va col·laborar com a dibuixant en les revistes i diaris com Cinópolis, En Patufet, En Virolet, El Matí, Esplai, La Piula, Lecturas, L'Esquella de la Torratxa, Papitu, Un enemic del poble...; va ilustrar llibres com Les millors rondalles de Mallorca, La portentosa història de tres limones...; i va publicar els llibres Junceda, home exemplar (1958) i Els tòpics de l’humorisme (1961).

 Lecturas, n. 59, abril de 1926 

PALISTES TERRASSENCS: EUGENI GABARRÓ SURRALLÉS

 Eugeni Gabarró Surrallés 

Eugeni Gabarró Surrallés (Terrassa, 1928-2016)

Va néixer a Terrassa el dia 25 d’abril de 1928. Fill únic de Joan Gabarró i Elvira Surrallés.

De ben petit ja va ser bon estudiant i, quan va ser l’hora, es va decidir per  treballar al ram tèxtil, opció laboral llavors majoritària a la ciutat, per això va estudiar estudis tècnics a l’Escola Industrial de Terrassa fins a aconseguir el títol de Teòric Tèxtil. 

De jove, i en paral·lel als estudis i a la feina, a finals de la dècada de 1940, va interessar-se per la vida esportiva i social, llavors força magra a la ciutat. Primerament es va iniciar al billar, als escacs i al futbol, i tot seguit va formar part de l'Optimista Club.

Va pertànyer a diferents equips dels diversos esports que es practicaven a l’entitat, ja fos com jugador o com a Delegat d’Esports. Tot i així, on va destacar més va ser en el tennis de taula. Va formar part de l'equip B, juntament amb [Juli?] Bosch i Sebastià Ribas, i posteriorment de l'equip A —amb els seus companys Jaume Margarit i Joan Soler— que va aconseguir quedar Campió de la Província de Barcelona i finalment Sots-Campió de Catalunya en la final disputada a la seu de l'Optimista Club el dia 8 d’octubre de 1950, que es va perdre davant l'equip del CD Leridano. Els dos punts locals que van obtenir els locals els va guanyar ell.

Va participar el 3 de març de 1951 en un Torneig Internacional organitzat per l’Optimista Club entre les seleccions de Vietnam, Toulouse, Barcelona i el club terrassenc amfitrió.

Més endavant, un equip de l'Optimista Club format per Antoni Bros, Sebastià Ribas i ell mateix es va proclamar Sots-Campió de Catalunya de segona categoria, a les portes de pujar a primera categoria.

Alhora, va participar activament en la vida social de l'entitat, en el que va assumir diverses tasques organitzatives i directives fins arribar a ser president el 1951.

L’any 1955 va contraure matrimoni amb Núria Iglesias, amb qui va tenir dos fills, Joan i Jordi. A partir de llavors, la seva activitat professional i la seva família van monopolitzar la seva atenció, sense oblidar una gran passió per la natura, les sortides a la muntanya i les excursions, passió que va encomanar a la resta de la seva família.

Eugeni Gabarró va morir el febrer de 2016, a l’edat de 87 anys.

 D'ESQUERRA A DRETA: [JAUME?] MARGARIT, EUGENI GABARRÓ I [JOAN?] SOLER. EQUIP CAMPIÓ PROVINCIAL 1951 

* * *

Fotografies reproduïdes per cortesia de Joan Gabarró Iglesias.

PALISTES TERRASSENCS: ALBERT REGINCÓS ISERN

 Albert Regincós Isern 

Albert Regincós Isern (Palafrugell, 1971)

Tècnic d’Esport de Base (TEB) des de 1992 i Entrenador Nacional de Tennis de Taula nivell II des de 1994.

7 temporades al CAR de Sant Cugat del Vallès. 10 temporades com a jugador a la Divisió d'Honor.

Actualment (2018) és entrenador i director tècnic del CTT Els Amics de Terrassa

Albert Regincós (1992)

Trajectòria com a jugador

Temporada                 Club / Categoria

1984-1985   CTT Palafrugell / Aleví

1985-1986   CTT Palafrugell / Aleví

1986-1987   CTT Palafrugell / Infantil

1987-1988   CTT Palafrugell / Infantil

1988-1989   CTT Palafrugell / Juvenil

1989-1990   CTT Calella / Juvenil - 1a Nacional

1990-1991   EPIC Terrassa / Absolut Divisió d'Honor

1991-1992   EPIC Terrassa / Absolut Divisió d'Honor

1992-1993   CTT Bagà / Absolut Divisió d'Honor

1993-1994   CTT Bagà / Absolut Divisió d'Honor

1994-1995   CTT Bagà / Absolut Divisió d'Honor

1995-1996   CTT Bagà / Absolut Divisió d'Honor

1996-1997   EPIC Terrassa / Absolut Divisió d'Honor

1997-1998   Avilés TM / Absolut Divisió d'Honor

1998-1999   Ourense TM / Absolut 1a Nacional

1999-2000   CER L'Escala / Absolut Divisió d'Honor

2000-2001   SCR El Ciervo / Absolut 1a Nacional

2001-2002   SCR El Ciervo / Absolut 1a Nacional

2002-2003   SCR El Ciervo / Absolut Divisió d'Honor

 Albert Regincós 

 (Presència, 03/09/89) 

Títols més destacats assolits

Campió d’España Individual Juvenil (1989)

Campió d’España Individual Sub-21 (1992)

Dues vegades 3r al Campionat d’Espanya Individual absolut

Campió de Catalunya Individual Absolut (1992)

5 vegades Campió de Catalunya per Equips Absolut

Podis als Campionats de Catalunya: 11 Ors, 10 Plates i 6 Bronzes

Podis als Campionats d’Espanya: 5 Ors, 8 Plates i 12 Bronzes

Internacional amb la Selecció Espanyola

Juvenil
          Campionat d'Europa - Luxemburg

          Copa Ibérica - Sevilla 

          Open d'Italia

Sub-21
          Copa Ibérica Guadalajara 

Absolut
          Jocs del Mediterrani - Atenes

          Jocs del Mediterrani - Meze (França)

          Open d'Italia

          Open d'Hongria

Internacional amb Catalunya

Absolut
          Catalunya - Japó (1989)

 Equip de Divisió d'Honor de l'EPIC la temporada 1991-92.
 Rere: Gerard Torres, Rafel Serres (responsable de la secció)i Pere Font (entrenador). 
Davant: Iván Barco, Albert Regincós, Tomàs López (president de l'entitat), Juan Antonio Almendros i Liang Meng