Va néixer a Terrassa el dia 25 d’abril de 1928. Fill únic de Joan Gabarró i Elvira Surrallés.
De ben petit ja va ser bon estudiant i, quan va ser l’hora, es va decidir per treballar al ram tèxtil, opció laboral llavors majoritària a la ciutat, per això va estudiar estudis tècnics a l’Escola Industrial de Terrassa fins a aconseguir el títol de Teòric Tèxtil.
De jove, i en paral·lel als estudis i a la feina, a finals de la dècada de 1940, va interessar-se per la vida esportiva i social, llavors força magra a la ciutat. Primerament es va iniciar al billar, als escacs i al futbol, i tot seguit va formar part de l'Optimista Club.
Va pertànyer a diferents equips dels diversos esports que es practicaven a l’entitat, ja fos com jugador o com a Delegat d’Esports. Tot i així, on va destacar més va ser en el tennis de taula. Va formar part de l'equip B, juntament amb [Juli?] Bosch i Sebastià Ribas, i posteriorment de l'equip A —amb els seus companys Jaume Margarit i Joan Soler— que va aconseguir quedar Campió de la Província de Barcelona i finalment Sots-Campió de Catalunya en la final disputada a la seu de l'Optimista Club el dia 8 d’octubre de 1950, que es va perdre davant l'equip del CD Leridano. Els dos punts locals que van obtenir els locals els va guanyar ell.
Va participar el 3 de març de 1951 en un Torneig Internacional organitzat per l’Optimista Club entre les seleccions de Vietnam, Toulouse, Barcelona i el club terrassenc amfitrió.
Més endavant, un equip de l'Optimista Club format per Antoni Bros, Sebastià Ribas i ell mateix es va proclamar Sots-Campió de Catalunya de segona categoria, a les portes de pujar a primera categoria.
Alhora, va participar activament en la vida social de l'entitat, en el que va assumir diverses tasques organitzatives i directives fins arribar a ser president el 1951.
L’any 1955 va contraure matrimoni amb Núria Iglesias, amb qui va tenir dos fills, Joan i Jordi. A partir de llavors, la seva activitat professional i la seva família van monopolitzar la seva atenció, sense oblidar una gran passió per la natura, les sortides a la muntanya i les excursions, passió que va encomanar a la resta de la seva família.
Eugeni Gabarró va morir el febrer de 2016, a l’edat de 87 anys.
D'ESQUERRA A DRETA: [JAUME?] MARGARIT, EUGENI GABARRÓ I [JOAN?] SOLER. EQUIP CAMPIÓ PROVINCIAL 1951 |
* * *
Fotografies reproduïdes per cortesia de Joan Gabarró Iglesias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada